Agrupació Excursionista "Catalunya"

Preparats per aprendre, gaudir o simplement deixar-se portar cap al passat per les explicacions del guia vàrem arribar a la Colònia Sedó d’Esparraguera. Es una colònia tèxtil que consta d’una antiga fàbrica formada per vàries naus, xemeneies,  un aqüeducte, una església amb escola i algunes cases dels treballadors.

Vàrem començar amb una maqueta de la colònia, una peça original de Manufacturas Sedó feta en llauna. Actualment, a través d’un muntatge de llum i so, la maqueta explica els diferents espais de la colònia i la seva història, a través de la locució d’un narrador i d’una recreació de diàlegs amb Miquel Puig, el seu fill Josep Puig i Antoni Sedó. D’aquesta manera, el narrador explica com Miquel Puig va comprar un petit molí fariner, el molí de Broquetes, per tal d’instal·lar-hi una fàbrica tèxtil moderna per produir cotó per a la seva fàbrica d’indianes. L’any 1863, Puig va morir sobtadament després d’una etapa de dificultats marcada per la manca de cotó; el va succeir el seu fill Josep Puig, qui pretenia ampliar l’obra per convertir-la en una gran fàbrica moderna. L’any 1879, Josep Puig va morir i la Junta administrativa de la fàbrica va decidir substituir-lo per Antoni Sedó, fins aleshores administrador de l’empresa. L’obra industrial fruit de dues dinasties d’empresaris acabà duent el seu nom: la Colònia Sedó.

La visita va seguir amb un dels principals testimonis de la història industrial de Catalunya: una gran turbina de 1.400 CV. Es un dels grans atractius del recinte, una màquina de ferro colat que va ser la més gran i potent d’Espanya i una de les més espectaculars d’Europa. Actualment ja no rep aigua, sinó que s’ha convertit en un objecte històric del museu que recull la història de la colònia.

Finalment, i gràcies a un voluntari jubilat de Collbató, vàrem fer un passeig pels exteriors: xemeneies. església, cases... amb tot un farcell d’explicacions que ens feia dubtar de si fer cas a l’estómac que ens cridava a taula o de seguir immersos en altres temps llunyans però alhora tant propers dels nostres avis i àvies.

Un saborós dinar a l’ombra d’uns arbres en una terrassa tranquil·la va donar peu a fer la xerrada i compartir opinions. I per rematar la festa, l’Anna T. ens va sorprendre amb una invitació a cava en motiu del seu aniversari.

Un bon dia i una millor companyia. Bon estiu.

Carme Capdevila (07/06/2023)