Avui el trànsit no ens ha creat problemes. Un cop que hem deixat el cotxe al pàrquing, na Dolors i jo pugem a l’Agrupació, amb una cerca recança, puix que falten 5 minuts per les nou; ens renyaran?. Passem la porta i no és que no ens renyen, és que ja hi ha un bon nombre d’amics i amigues xerrant i passant-ho bé amb les retrobades. Agafem els números pel sorteig del cagatió i un parell de gotets amb un còctel molt bo.
Salutacions, petons, alegria de trobar-nos amb amics i amigues de fa tant de temps...
La fem petar amb alguns i al cap de poc ens avisen que podem passar a les taules. Fa goig de veure-les tan ben parades i amb els tovallons amb forma de llacet. Ens hem aplegat cosa d’una seixantena d’amics i amigues.
Enguany els joves s’ocupen de repartir les viandes; ens arriba el primer plat. El president diu unes paraules de benvinguda i ens autoritza atacar el plat, per cert molt bo. El vi negre o blanc, segons preferències, va omplint els gots, els records i les novetats es fan amos de les converses. S’acaben els primers plats i els joves recullen als plats buits i ens els canvien pels d’ànec. Després toca el braç de xocolata, en anunciar-lo s’omet la qualificació ètnica que tots fèiem servir fins ara; venen les ampolles de cava de l’Agrupa, se senten els espetecs dels taps. En Pere, president, fa un brindis i tot seguit es fa la invocació a sant Jupic, que és seguida per tots els assistents, s’acaba amb uns visques.
Seguidament el pastoret Planas, apallissa el tió, en surt una capsa grossa plena de paquetets, uns quants joves ens reparteixen unes bosses i quan tothom té la seva bossa ens autoritzen a obrir-les, apareixen unes tovalloletes molt ben embolicades i decorades, tothom exclama un ooooh! De sorpresa i satisfacció. A algú se li acut de fer petar la bossa embolcall, que fa un pet ben estrident, ai carat! Per tots cantons van petant les bosses. Tot són riures i xerinola, després ve el sorteig de la resta, es canten els números i l’afortunat rep l’obsequi sorpresa. Mentrestant, arriben les neules i els torrons. És l’hora dels cafès, tallats, espirituosos...
I arriba l’hora de plegar, comiats, desitjos de bones festes i a cercar el cotxe, que tenim un tros fins a casa.
Quan m’alço per anar-nos-en, em miro tot el parament que es queda i de bon grat em quedaria per ajudar a recollir i endreçar, però els meus genolls no em permeten disbauxes.
De tot cor agraeixo la tasca dels que han muntat i desmuntaran, han servit les taules, han fet cafès, còctels... Gràcies a vosaltres ens hem pogut retrobar amb tota aquesta colla d’amics i amigues, alguns feia molt de temps que no ens vèiem.
Jordi Romagosa (14/12/2019)
