La sortida de "Dimecres al Sol" prevista per dimecres 17, no es pot fer, ja que la normativa Covid no ens permet sortir del terme municipal.  Per altra banda el vocal no podia ser-hi tampoc el dia 17. Decidim doncs passar-ho al dissabte i en Joan Guiu, ens proposa llevar-nos “ben d’hora, ben d’hora” per anar a Collserola a veure la sortida de sol.

Després d’un munt de whatsapps amunt i avall ens posem d’acord per sortir de Barna a quarts de set, per arribar amb temps suficient i anem tots fent cap a l’aparcament del turó d’en Corts, a la carretera de Vallvidrera.

El punt triat per veure sortir el sol es troba a la Carena entre el Turó d’en Corts i St. Pere Màrtir. Quan comencem a caminar és negra nit, però aviat apareixen llums rosades i ataronjades sobre el mar, que unides a les llums de la ciutat, conformen una vista ben bonica i malgrat que fa un ventet ben gelat, no ens podem estar d’anar parant per badar i fer fotos.  Hem de vigilar però amb les bicicletes que malgrat el d’hora que és, ja circulen per aquests verals.

Sempre seguint la carena, ens aturem en un petit turó rocós.  La vista, que fins ara teníem mig oculta pels arbres, s’obre totalment i veiem a sota nostre tota la ciutat i al fons el mar i un cel amb uns colors cada vegada més pujats de to.

Després d’uns minuts d’espera, finalment el sol es decideix a sortir i ens posem tan contents que fins i tot ens cantem el “Bon dia” dels Pets!

Tots fem fotos i per acabar, en Joan ens en fa una del grup. Tot seguit decidim buscar un lloc arrecerat per esmorzar i ho fem en una zona amb pins, que ens protegeixen de la ventada. Ens asseiem ben espaiats per menjar els entrepans. Alguns duem termos amb begudes calentones, que ens van la mar de bé.

Un cop tips, continuem carena cap al proper St. Pere Màrtir on fem una altra aturada per mirar el paisatge, que ara s’obre cap el Baix Llobregat i que cap el nord ens deixa veure Sant Llorenç del Munt, La Tosa i el Puigllançada ben nevats.

Per tornar, baixem cap a la carretera de les aigües, que anem resseguint un bon tros, com no, entre bicicletes, fins que trobem un corriol, que remunta de nou fins a la carena, prop d un petit monument o capelleta dedicada a Sta. Maria de Collserola. 

D’alla fins als cotxes és un moment.  Encara no són ni les 11 i ja hem acabat!! Millor, per que cada cop hi circula més gent per aquestes contrades i com més tard serà pitjor...

Ens acomiadem, contents de la sortida, fàcil i curteta, però ben agradable.

Rosa Maria Soler