Hem fet nit amb les furgonetes al coll de Perves, ventilats i rodejats de bons paisatges. Al matí baixem uns metres per agafar una carretereta que ens porta al minúscul poblet d’Adons, talment com un poblet del pessebre dalt del suro.
Primera sorpresa del dia, al mateix Adons hi ha una furgoneta de la qual baixa esperitada una nena saludant; és la Neus que juntament amb la Gemma i en Bernat han vingut a fer també la Serra de Sant Gervàs.
El camí ben senyalitzat, surt del petit nucli amb tendència al sud per anar a buscar la carena i massís de Sant Gervàs, que juntament amb la serra del Pui de Lleràs formen la subcomarca de “La Terreta”. El terreny és obert i el corriol puja per terreny obert. Poc abans d’abocar-nos a la cinglera el camí tomba a la dreta i per un petit grau trenquem la cinglera en davallada pel famós pas del Portus. Un accident geogràfic força curiós que et permet baixar de forma fàcil per la cinglera entre parets, però que no és perceptible fins que et poses dins.
Una vegada recorregut el Portus, retornem a la carena per pujar al cim culminant de la serra de Sant Gervàs: la Pala Teller. De nou dalt del grau la segona sorpresa del dia: ens trobem amb en Salva, que assabentat que veníem per aquí s’ha apropat des del seu poble natal de Perves per acompanyar-nos. Bon coneixedor de la zona ens explica notes del paisatge i de la cultura local, com ara el ninot de la Terreta. Arribem a la Pala Teller, amb un dia netíssim, on podem veure el Turbón i més enllà la Serra de Guara, juntament amb algunes parelles de voltors que s’apropen a la cinglera.
Resseguim la carena per anar a cercar el capdamunt del Portus i desfer el camí que ens porta de nou al poble d’Adons, principi i final d’aquesta excursió a la Serra de Sant Gervàs; una serra que veiem imponent amb les seves parets just abans del pantà d’Escales camí de l’Aran i Alta Ribagorça.
Pep Molinos (11/10/2020)
