Excursió circular a dos cims bessons de l’Alta Garrotxa, amb camins i corriols que fan honor al sobrenom de la comarca : “Terra aspre i de mala petja”. Dijous a mitjans de novembre, avui tenim festa, I els arbres encara colorits tenen la meitat de les seves fulles.

L’itinerari comença a l’Hostal de la Vall del Bac, magnífic paratge on conflueixen la riera de la Vall del Bac i la riera d’Oix, just al peu del Montmajor. El corriol ben ombrívol i emboscat, va pujant inicialment pel marge dret de la riera d’Oix, per guanyar alçada (NE) fins el coll Sagordi.  Seguim cap el sud a cercar dos “pujants” els dels Matxos i el dels “Burros” que ens porten als plans de Resclusanys. El camí transcorre per una bonica fageda, fins el coll del Faig. I a partir d’aquí es fa fonedís. Tot i així anem trobant rastres en mig de la fageda que ens porten al cim del Talló. Un cim més aviat pla i coronat per prats i matolls, però amb bones vistes.

Tenim a prop el segon cim del dia, el Puig D’ou, però per arribar-hi ens cal fer primer una davallada entre faigs fins el coll de Resclusanys. Per seguir un dels pocs trams de pista que farem avui fins sota mateix del Puig d’Ou. Deixem la pista i remuntem (E) per un corriol al cim del Puig d’Ou, coronat per un vèrtex geodèsic. Les panoràmiques són extenses i dominen tota la Garrotxa i els cims del sector de Núria fins el Canigó.

Fem un mos i decidim baixar directes al sud per un corriol de carena indicat al mapa amb puntets minúsculs. Als pocs metres d’iniciar el descens, la minsa traça de corriol desapareix, i ens cal anar buscant els millor passos entre bosc i petits cingles, sense separar-nos de la carena com a punt de referència. Cal dir que unes fites que són molt d'agrair et confirmen de tant en tant que estem sobre la ruta. Bastant abans d’arribar al fons de la Vall del Bac, agafem a l’esquerra un corriol, (i com no emboscat !!) que sense perdre alçada ens porta fins la masia i ermita de sant Andreu de Porreres. Remuntem el proper coll de Triadú per baixar tot seguit pel serrat de la Guilla fins a sant Miquel de la Torre, i ben seguit a l’Hostal del Bac. Aquesta casa a l’igual que les anteriors formen part del conjunt de grans masies que poblen la Vall del Bac (Llongarriu, L’Hostal, Cal Ferrer, etc.)

És un quart de sis, i d’aquí mitja hora ja fosqueja, i entre nosaltres comentem que si haguéssim fet alguna marrada important per aquests corriols malmesos, de ben segur hauríem retornat amb la llum dels frontals. Si, l’Alta Garrotxa és “Terra aspre i de mala petja”...però una de les comarques més agraïda per la seva varietat i contrastos.

Pep Molinos (Novembre/2020)

Cim del Puig d'Ou

Puig d'Ou

Altres