Agrupació Excursionista "Catalunya"

Tancada per vacances de l'1 al 28 d'agost

Pujant per la pista

De vacances per Grècia amb la furgo i fugint de la calor insuportable d’Atenes, dissabte 28 d’agost, arribàvem ja de nit als peus del Mont Olimp. Prop del poble de Kalyvia, en una petita presa, vam aparcar per sopar i dormir. Es respirava una fresca agradable que ens va fer sopar amb pantaló llarg, dessuadora i paravent.

L’endemà al matí ens vam llevar ben aviat, i després d’esmorzar, preparar motxilles i recollir vam agafar la llarguíssima pista (18km) cap al refugi Christaki. Hi arribàvem després d’una hora de pujada en primera marxa, amb pedres i algun clot i amb unes vistes cada cop més espectaculars. Lloms pelats, vaques, i alguna manada de cavalls salvatges.

A l’esplanada de davant del refugi (2.500 metres) hi havia algun cotxe aparcat, alguna tenda i algú que encara esmorzava. Ens vam acabar de vestir i vam començar l’excursió. Ens esperaven poc més de 400 metres de desnivell, per un camí ben traçat però amb unes bones remuntades.

El menut de la família (l’Aran, de 2 anys), veient el panorama, de seguida va demanar anar a la motxilla. L’Oriol de 5 anys i la Mar de 13, sense opció a motxilla, van seguir amunt. L’Oriol però a mitja pujada rondinava, així que vam fer parada. Menjar, aigua i un caramelet per seguir el llarg flanqueig cap el coll i ja ens quedava ben poc per arribar a la punta Skolio (2.912m).

Durant la pujada la gent felicitava als nens i fins i tot ens van fer alguna foto, sorpresos de que pugéssim amb 2 petits.

Des de dalt, les nuvolades i boires ens van impedir en un primer moment de veure la punta Mytikas (2.918m), la més alta i palau del antics déus, però inaccessible per nosaltres ja que requereix grimpada i amb els nens no era una opció viable.

Quan van marxar els núvols, vam al·lucinar. Les parets verticals i escarpades omplien de màgia el lloc i el feien digne d’allotjar el palau del déus. Vam gaudir força estona de les vistes fins que esperant encara resposta de Zeus, vam començar a baixar.

La baixada va ser per un camí diferent, veient molts isards, per dalt la carena i fent una baixada de ziga-zagues que baixava directe fins al refugi.

Vam arribar a la furgo cansats i contents on ens esperava un dinar-berenar, una tarda tranquil·la i una nit freda a 2.500 metres prop del cel estrellat i dels déus de l’Olimp.

Núria Ruiz Soler (29/08/2021)

Fent camí cap al cim

Al cim de la Punta Skolio

La Punta Mytikas