Agrupació Excursionista "Catalunya"

Tancada per vacances de l'1 al 28 d'agost

Una bonica travessa de dos dies per l’Alta Garrotxa, anomenada “terra aspra i de mala petja”, doncs els seus camins sovint s’enfilen per atrevits “pujants”, travessen espesos boscos d’alzines, creuen barrancs i torrents, i circulen entre vertiginoses cingleres; tot plegat acompanyat de les històries i llegendes de les guerres carlines, que deixaren una important empremta a masies i pobles.

15-XI-2021 – Comencem la ruta del primer dia, el matí d’un dilluns de novembre a Beget. El poble tranquil i solitari ben diferent dels caps de setmana, quan el turisme hi és força present. Passem pel carrer de La Font i creuem la riera de Beget per dirigir-nos pel seu marge esquerra a la pista que puja al Sunyer; a la darrera corba abans de la masia, trobem un corriol a la dreta que ens porta al collet del Sunyer.

A partir d'aquest collet el nostre corriol s’enfila de valent per la serra de Ricolta, primer flanquejant per llevant per enfilar-se després als cingles de la Gralla, ja amb bones vistes a dreta i esquerra. Continuem carena amunt fins el coll de Boix, on enllacem amb la pista que ve de Rocabruna. Seguim aproximadament un quilòmetre i mig la pista cap a la dreta fins  a les basses de Monars, al peu mateix del Comanegra (N). Ara solament ens resta anar guanyant alçada entre prats i algun petit rocam  fins la carena fronterera, i el cim del Comanegra. Aquest camí, més feréstec i menys vigilat per la Guàrdia Civil com era el del Coll de Malrem o el de l’Hostal de la Muga, també era utilitzat per passar a França tant per fugitius com per contrabandistes.

El Comanegra, curiosa serralada en que el vessant nord està ocupat per una magnífica fageda amb fort desnivell i que les darreres copes sobresurten de la carena, i el vessant sud format per prats que formen els rasos de Monars i que més avall es precipiten entre boscos i cingleres a la Riera de Beget. El cim on hi ha una placa de l’Agrupa de la campanya dels sostres comarcals. Les panoràmiques mereixen l’esforç de pujar-hi.

Fem un mos contemplant serres i muntanyes amigues, fins i tot entre els faigs cap el Nord les Torres de Cabrenys. Deixem el cim i ens dirigim per l’esvelta carena cap a l’est. La carena a estones s’estreny i el nostre corriol va cercant els millors passos per dalt o amb petits flanquejos, sempre acompanyats pels faigs del vessant nord, fins el Pla de la Serra. Aquí deixem la frontera que va cap el Nord i nosaltres seguim per la definida carena (SE) fins assolir l’estret cim del Puig de Les Bruixes, on podem gaudir de tot l’itinerari recorregut fins ara.

Continuem per la carena i entrem per terreny més emboscat al collet de Sant Marc, on un petit viarany ens puja al cim. Retornats al collet, flaquegem el Puig de Sant Marc per l’Oest, i per terreny poc definit baixem el Pujant del Llop. Enllacem amb una pista de desboscar que abandonem en una forta corba a la dreta, per a continuar per un corriol que ens porta a Talaixà, encantador llogarret situat al bell mig del coll de Talaixà amb l’ermita de Sant Martí i l’antiga masia ara refugi del C.E. Olot.  Temps enrere quan la casa fou abandonada pels estadants, s’hi quedà a viure el seu treballador, en Rodri, a qui vam tenir la sort de conèixer, i compartir estones amb ell. Malgrat viure quasi en pla ermità, sempre t’oferia una tassa de cafè i conversa. Un home senzill i entranyable.

Val a dir que a prop de la casa hi ha un petit banc encarat al Puig de Bassegoda on t'hi passaries hores i hores....però el temps passa, i al novembre els dies són curts i volem arribar amb claror a les rodalies d’Oix. Així doncs deixem Talaixà i pel seu vessant de ponent baixem seguint els senyals del GR-11, que amb important desnivell ens porta a la Vall d’Hormoier. Creuem la riera de Beget per la palanca del Samsó i baixem per la pista del seu marge dret (S). En el moment que la riera s’ajunta amb la riera d’Oix, la nostra pista tomba cap a ponent i amb suau pujada remunta la riera d’Oix pel seu marge esquerra. Arribem al poble d’Oix a les sis de la tarda quan ja fosqueja. No cal dir que al poble es respira molta tranquil·litat. Travessem el poble i ens dirigim al càmping La Soleia d’Oix. L’establiment disposa d’unes poques habitacions i restaurant, dels quals en fem us. Lloc totalment recomanable per la seva relació qualitat preu, i el tracte més que cordial. Dutxa, sopar i un bon llit, vaja, que dormim plans.

16-XI-2021 – Sortim d’hora de l’hostal i comencem la segona part d’aquesta travessa. Creuem el poble d’Oix i pel carrer Major i posteriorment pel Carrer Nou (N), pugem per un corriol que va resseguint una petita careneta i que creua varies vegades la pista del Peirer. Travessem la carretera que ve de Beget i pocs metres a la dreta continuem per la pista entre prats que ens porta a la gran masia semi-derruïda del Peirer, la qual voltem per la dreta. La pista entre bosc puja al coll de Bestrecà. En aquest ampli coll, deixem la pista que ens portaria al coll de La Rabassa (W) i nosaltres continuem al nord a la visible masia de Bestrecà, que voltem per la seva dreta fins arribar a la bonica ermita de sant Andreu de Bestrecà.

A partir d’aquí el poc definit corriol, marcat amb fites, s’endinsa pel bosc d’alzines amb restes d’antics marges. Anem guanyant desnivell amb tendència al nord, fins arribar a la carena de la serra de Bestrecà, amb boniques vistes  del Comanegra i el clot de Monars. Seguim la boscosa carena cap a l’oest, fent alguna petita grimpada sense cap dificultat, fins arribar al cim del Puig de Bestrecà, on hi resten les runes del seu castell. Tot i que no és un cim aclarit com el de Les Bruixes, les vistes al nord són espectaculars.

Baixem del cim, pel costat oest de les runes seguint unes fites enmig d’una tartera. El corriol quasi inexistent va alternant bosc i tartera mentre perd alçada. Tot i que és dificultós de seguir, les fites resulten d’un gran ajut. El corriol va a cercar el collet de la Portella a la carena occidental del Bestrecà, per seguir després (E) fins a les runes de Les Feixanes, on retrobem els senyals del GR-11 que seguirem a l’esquerra fins retornar al poble de Beget, origen i final d’aquesta travessa.

Dades: Primer dia  (+1.300 / -1400 m) i 7h aprox.  Segon dia  (+700 / -550 m ) i 4h aprox.

Pep Molinos (15/11/2021)

Baixant del Comanegra

Carenejant

Arribant al Pic de les Bruixes

Entre fagedes i cingles

Talaixà