El massís del Supramonte és a Sardenya, a l’est de l’illa. Està format per roques calcàries i forma un paisatge caracteritzat per penya-segats de gran alçada, engorjats profunds i una gran varietat de cavitats subterrànies i relleus càrstics (dolines, rasclers i surgències).

La part més oriental del massís toca al mar i els grans desnivells i el relleu escarpat impedeixen que hi passi cap carretera o ferrocarril al llarg d’un tram d’uns 30 km de costa. Allà on els penya-segats ho permeten hi ha diverses cales de gran bellesa, accessibles només per mar o fent llargues excursions amb forts desnivells. Per aquesta costa hi passa el mític recorregut “Selvaggio Blu”, de diversos dies de durada.

El relleu abrupte fa que aquesta zona del massís estigui pràcticament despoblada, però tradicionalment s’ha fet un aprofitament dels recursos naturals, ramaderia de cabres i ovelles, carboners i apicultors.

Per tal de poder pujar i baixar dels penya-segats, els pastors i carboners sards, emprant troncs de ginebró, construïen passarel·les i escales, que reben el nom en sard de scala ‘e fustes.

Actualment moltes d’aquestes escales segueixen prestant el seu servei als excursionistes i estan ben mantingudes. Els pastors construïen també barraques còniques amb base de pedra i coberta de troncs de ginebró, que reben el nom en sard de cuile.

En aquesta ocasió vam fer l’excursió fins a la cala Biriala, des de l’altiplà del Golgo. El retorn el vam fer amb barca inflable de goma, aquí anomenat gommone, per via marítima. La barca l’havíem contractat prèviament.

A l’altiplà del Golgo s’hi arriba des del poble de Baunei. A l’altiplà hi ha l’avenc “Su Sterru” , pou de 280 m de profunditat, conegut des de l’antigor i que es creia, erròniament, que era un cràter volcànic fins que va ser explorat l’any 1957. La capçalera del pou està formada per roques de basalt i la resta del pou per roques calcàries.

Més endavant hi ha l’església de Sant Pere, blanca i solitària al mig de l’altiplà.

Un cop passada l’església de Sant Pere, per una pista en mal estat, apta només per a vehicles 4x4, arribem al punt de partida de l’excursió.

L’excursió comença planejant entre turons , per un camí suportat per alguns marges de pedra. No hi ha rètols però el camí està ben traçat i portem instruccions precises escrites en paper. Ens desviem una estona del camí per visitar el cuile Piddi i l’esquerda de Sa Nurca, després retornem sobre els nostres passos al camí principal. Progressivament ens anem acostant al llavi del penya-segat. Un cop arribem al llavi del penya-segat les vistes són impressionants, el mar està 300 m de desnivell per sota nostre. Per una estreta lleixa el camí gira a la dreta i arribem als primers trams equipats amb escales de ginebró. Una desgrimpada brusca ens porta a una passarel·la vertiginosa en pendent, que cerca el punt més favorable per a baixar el penya-segat, un veritable amfiteatre de roca. Un cable metàl·lic facilita la progressió. Diversos trams d’escales sota la passarel·la permeten arribar al peu del primer penya-segat.

Una davallada per un pendent ens porta a un segon tram d’escales i passarel·les, que salven una altra cinglera.

Finalment arribem a la part superior del bosc de Biriala, frondós i fresc, on hi ha restes de carboneres i vestigis d’aquesta activitat tradicional. Una suau però llarga baixada ens porta a la capçalera del darrer penya-segat, que cau sobre el mar i la cala. El darrer penya-segat es baixa per rampes descompostes fins arribar a una arcada natural, característica d’aquesta cala. Es supera un darrer pas vertical amb una petita escala de fusta i, passant per un espai entre roques, arribem finalment a la cala.

La cala està formada per petits palets de color blanc i aigua molt transparent, ideal per a banyar-s’hi, i es veuen els impressionants penya-segats que hem baixat.

Aquí trobem gent, però han arribat per via marítima, no com nosaltres. Nosaltres tornarem per via marítima amb el gommone, fins al port de Santa Maria Navarrese, gaudint de les vistes dels penya-segats i altres cales, entre les quals la cala Goloritzé, amb l’esvelta agulla Caroddi de 143 metres, delícia per als escaladors, i més al sud, l’agulla de Pedra Longa, punt de partida del recorregut “Selvaggio Blu”.

Finalment desembarquem al port a darrera hora de la tarda, contents d’haver combinat una activitat d’excursió, desgrimpades i navegació.

Miquel Romà (17/072023)