Escalada d’una via clàssica “restaurada” a “l‘altre costat” d’Andorra.

Sempre que anava a escalar a les zones d’Auzat, Calamés, Roquefixade i tanmateix a la zona de vies esportives de Sinsat donava un cop d’ull a les impressionants parets de Quié de Sinsat amb els seus sectors, entre els que destaquen els de La Poire i Le Pubis.

Recorregut de la via Peppermint
Al setembre de l’any passat la revista Vertex (núm. 208) va treure un especial dedicat a les muntanyes de “l’Ariégeois” i no cal dir que això encara va revifar més la meva curiositat per conèixer aquest recó no tan llunyà (des de Barcelona hi ha menys de 300 Qms.).
La Setmana Santa, com és habitual, arribava amb previsions meteorològiques no molt afortunades per la Península Ibèrica i en canvi amb previsions més que acceptables per la part meridional francesa. Sense dubtar, i en principi només amb l’amic Xavi Jordana, varem decidir anar cap allà. Al Xavi ja li havia agradat la ressenya del Vertex del Sector Peppermint, així que amb la incorporació al darrer moment de Yolanda Rubio, varem decidir tots tres anar a pujar la via clàssica del sector: “Peppermint”, oberta l’any 1980 per B. Colla y G. Rouby, inicialment graduada com A1/V+ i a la que recomanaven portar pitons i empotradors. Gràcies al treball de l’incansable Gérard Pouliquen, l’any 1998 es va reequipar amb parabolts (NO amb químics com diu la revista Vertex), encara que no farà cap nosa portar a més a més alguns friends mitjans.
Cartell al peu de la via Peppermint
Orientació: Tots els sectors queden orientats cap a la Cara Sud. Al sector Peppermint comença a tocar-li el sol cap a les 10 h. (horari d’estiu).
Xavi Díez al primer llarg
Aproximació: En arribar per la carretera N-20 al poble de Sinsat veurem un desviament a mà dreta (arribant des de Ax-les-Thermes) amb un rètol que indica “Rocher école”. Cal creuar el riu per un pont i a l’altre cantó deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha a la dreta del pont. Des de l’aparcament seguim el cantó dret del riu durant uns 100 m. i prenem un desviament (senyalitzat) cap a la dreta entre dues cases. Continuem pujant per aquest camí i passem un primer desviament (5’) que cap a l’esquerra condueix a la zona de vies esportives de Sinsat. Més amunt trobarem un altre desviament (10’) cap a la dreta que va al Pubis. Seguirem les indicacions “Peppermint”. Creuarem un bosc pujant en diagonal cap a l’esquerra i arribarem a un petit replà (20’), i aquí deixarem el camí principal (que porta al sector TGV) i pujarem una mica cap a la dreta fins trobar una barrera rocosa amb unes cordes fixes que marquen el camí. També hi ha marques de color vermell. Finalment, després de 50 minuts d’ascensió arribarem al peu de la paret i veurem els noms de les vies (de dreta a esquerra: Peppermint, Els acabats, Lisa, Start Up, Pompils de Agasso i Les plaisirs de la pierre).
Xavi Díez al segon llarg
Material: Malgrat que està equipada amb parabolts, és recomanable portar els friends mitjans. Al cinquè llarg “el difícil”, hi ha un friend de barra abandonat i un pitó, a més a més dels parabolts. No es pot dir que sigui “cosida” però pot considerar-se un equipament acceptable. Totes les reunions estan equipades per rapelar.
Xavi al tercer llarg
Recorregut: La via té un recorregut aproximat de 270 m. Dificultat: Segons la ressenya de l’amic Gérard Pouliquen (http://cafma.free.fr/Sinsat/fr_sins.htm) màxim de dificultat “6a" (obligat 5c).
Xavi Jordana a la R3
Descripció de la via
Primer llarg:
Comença seguint un joc de fissures, per posteriorment flanquejar cap a la dreta, on ens trobarem amb una placa “curiosa” (5b/c) després de la qual, i tornant a dirigir-nos cap a l’esquerra en busca del díedre del segon llarg, arribarem a la primera reunió. (30 m. de roca excel•lent).
Yolanda Rubio a la R3
Segon llarg: Cal seguir el díedre atlètic i amb un petit pas desplomat per després continuar a la seva esquerra per un esperó amb roca no tan bona. Segons la ressenya es “5c+”. Podríem dir que és 6a. (45 m. molt estètics)
Xavi Jordana al cinqué llarg
Tercer llarg: Plaques amb algun pas curiós, sobre tot a l’inici. També està graduat de “5c+” (42 m. de bona roca; la reunió està instal•lada en un lloc una mica incòmode)
Xavi Jordana al cinqué llarg
Quart llarg: Llarg que ens permet arribar a la vira intermèdia. Només hi ha un pas (5b/c) a l’inici; la resta es fàcil amb roca inestable a l’entrada de la citada vira. (40 m.). Aquí podem canviar de via caminant.
Xavi Jordana al cinqué llarg
Cinqué llarg: El més dur de la via, va resseguint jocs de fissura / díedre, en els que addicionalment als parabolts trobarem un friend de barra abandonat i un pitó. Llarg mantingut amb elegants moviments. (30 m. de bona roca).
Yolanda al cinqué llarg
Sisé llarg: Successió de plaques mantingudes en dificultat de 5c, amb un pas més “curiós” abans d’arribar a la reunió (42 m. de roca acceptable).
Xavi Jordana al sisé llarg
Seté llarg: Pas complicat per iniciar la tirada, amb certa tendència cap a l’esquerra, seguint després trams de roca no tan bona, on s’alternen passos de placa amb algun petit pas desplomat
Panoràmica del Montcalm des del final de la via Peppermint
Descens: Es pot rapelar per la mateixa via. Una bona opció es rapelar per la via fins la vira (3 ràpels) i després seguir baixant per la via Lisa (3 ràpels més).
Ressenya

Altres