Després d'uns bons dies d'escalada a la bonica escola malaguenya d'El Chorro i per no fer d'una tirada tot el viatge de tornada, vam optar per ubicar-nos per dormir a la mateixa urbanització Maryvilla de Calp, al 'Carrer Llevant', on s'inicia el camí d'aproximació. Al matí veiem un parell d'escaladors locals, a un dels quals Jordi va reconèixer, en haver coincidit en el Ral·li d’escalada de Roca Regina i al comentar el nostre objectiu, ens van animar i ens van dir que anàvem a gaudir d'aquesta espectacular ruta, que curiosament va ser oberta per Rowland Edwards (en sol integral) al 1986, i després va ser reequipada amb químics. Aquesta via en sortir publicada a la guia d'escalada de Rockfax de la Costa Blanca (2005), i figurar com una de les 50 millors rutes, ha estat repetida nombroses vegades.

La idea de la via la va donar l'Enric, que ja l'havia escalat i no li importava repetir. Veritablement anar amb algú que coneix la via sol ser un avantatge, però en aquest cas, encara més. Quan ens estem equipant veiem que hi ha una cordada d'alemanyes que també tenien el mateix pla. Vam fer l'aproximació gairebé junts i en arribar a la curiosa instal·lació de ràpel els vam prendre la davantera.

L'accés es fa amb un ràpel, que al principi sembla que condueix directament sobre el mar, amb un tram, al final, volat, al costat de les espectaculars escales que feien servir els pescadors per baixar a aquesta zona. A partir d'allí o pugem escalant o nedant ... Quan rapeles i veus les instal·lacions, força vetustes, amb graons metàl·lics, algun tram d'escala de fusta i finalment una mena de 'super electron' penjat en ple desplom i penses que per allí baixaven i pujaven els pescadors, et fa pensar que això sí que és una ferrada d'alta dificultat ... Va baixar primer l’Enric i el seguim en Jordi i jo. Realment, impressiona  …

Primer llarg: 95 metres (III / I / III / IV+). Actualment és preferible efectuar el primer tram del flanqueig amb les trekking fins arribar a una bona plataforma on poder posar-se els peus de gat còmodament, i ja encordats seguir flanquejant trobant un ressalt de IV + per accedir a una lleixa descendent cap a l'esquerra que ens condueix a una reunió provisional de dos ancoratges químics. Des d'aquest punt escalarem 25 metres, iniciant amb un flanqueig una mica descendent cap a l'esquerra, per arribar sota un ressalt vertical (IV +) que permet assolir la R-1, també de dos químics, en una còmoda lleixa sota una balma i a l’ombra. En aquest tram un parell de químics el protegeixen.

Segon llarg: 25 metres (IV+). S'inicia amb una diagonal cap a la dreta on trobem un parell de químics, i a partir del segon ja se segueix en vertical amb una escalada que està molt marcada per les 'clenxes' de magnesi que han deixat els nombrosos  escaladors/es que l’escalen. Prosseguir des d'aquest segon químic, en tocar-te el sol a la cara i no veure cap ancoratge més fa dubtar, però finalment seguint per una escalada vertical (IV + / V), es troba un altre químic i ja fins a la R-2, també de dos químics, als 25 metres, en una altra bona lleixa i i al sol.

Tercer llarg: 40 metres (V / V+). Comença en diagonal a la dreta cap a un químic que no es veu, i d'aquí ja se segueix en la seva vertical, trobant algun altre químic abans d'arribar a un tram de fissura a equipar, on es concentra la major dificultat del llarg (V +) , i després superant un petit desplom ja vam sortir sobre el penya-segat trobant la R-3, també de dos ancoratges, al costat del camí pel qual hem fet l'aproximació, i pel que tornarem novament a l'aparcament.

En resum, una bona manera d'acabar uns bons dies d’escalada, en aquest racó de la Marina Baixa.

XAVI DÍEZ