El darrer cap de setmana d’abril teníem programada la sortida d’esquí als Culfredes, un seguit de tres cims de 3000 metres situats al Pirineu aragonès, prop de la Vall de Biadós, a l’esquerra de Tabernés… Però cada any neva menys i pitjor, així que no les teníem totes de que hi quedés prou neu com per a poder realitzar part de l'ascensió i sobretot, el descens, a sobre dels nostres dispositius de lliscament.

De totes maneres, quatre integrants de la secció vam quedar dissabte a Tàrrega, per decidir si canviàvem de plans i arreplegar-nos a la furgoneta d’en Bernat. Aparcats a la benzinera va tenir lloc un autèntic consell de savis per a decidir la destinació final: en Roger havia estat aquell mateix matí al Pallars i comentava que la neu estava justa a les cares sud, en Rafa, qui ha esquiat a tots els racons del Pirineu, ens proporcionava una autèntica biblioteca de llibres-guia d’esquí, que vam estar revisant: que si el Pic de Neuvielha, que si el Vallibierna, que si potser als Culfredes encara s’hi podria esquiar… Amb tot, vam estar prop d’una hora deliberant i, finalment, en Bernat va pensar que la Punta Suelza per Urdiceto, podria tenir bones condicions, ja que l’ascensió es feia per cara nord. Cap dels quatre hi havíem anat mai, però finalment va ser l’opció escollida i vam fer cap a Bielsa. Passat el poble, surt una pista només apte per a cotxes alts, que a l’estiu arriba fins a la presa d’Urdiceto (a 2350 m). En aquesta ocasió només ens va permetre arribar a 1700 metres degut a algunes impertinents restes d’allaus, així que vam fer nit allà mateix dins de la furgoneta.

A les set del matí de diumenge, amb els esquís a la motxilla, vam emprendre la marxa cap a la Punta Suelza… Passada l’allau, hi havia un parell de quilòmetres ben bons de pista neta fins a l’inici de la neu, ja continua a partir de la central elèctrica (a uns 1900 metres d’altitud, que està prou bé per l’època i la manca de neu accentuada d’enguany). Per allà vam amagar les bambes i varem començar l'ascensió amb esquís, en flanqueig ascendent fins a la presa d’Urdiceto. El pendent era dret i la neu endurida, així que vam haver d’utilitzar les ganivetes fins al refugi, on en Bernat va arribar primer ja que va triar el flanqueig més directe fins a la presa, i es va estalviar l'haver de baixar uns metres amb les pells com vam haver de fer els inexperts. Des del refugi d’Urdiceto, es pot contemplar l’escarpada cresta que formen la Punta Suelza i la Punta Fulsa, i s’intueix l’itinerari d'ascensió al nostre objectiu, que ja es veia que seria ben dret. Efectivament, l'ascensió s’introdueix en una pala-canal ampla però cada vegada més dreta, que es deixa traçar bé fins a dalt, malgrat que fa sol i la neu comença a transformar (pujo amb màniga curta i gorra). S’arriba a la cresta, on es pot observar el Llac del Cao a l’altre vessant i ara toca esquiar per la carena amb compte (per sort la neu no estava gaire gelada) i posteriorment flanquejar a la dreta per anar a buscar la darrera pala orientada a sud-oest que condueix fins al cim sense dificultats.

La Punta Suelza és una bona talaia que s’eleva força “suelta” entre cims més alts com el Posets, el Bachimala, els Culfredes (constatem que molta neu no tenien), la Múnia, el Mont Perdut… “Suelta” i sola, ja que no vam trobar ningú en tot l’itinerari.

El descens va ser trepidant per la neu dura i ràpida que hi havia en alçada, però a partir del collet, la pala-canal ja estava ben transformada i vam gaudir de valent baixant entre algunes allaus de dies anteriors. A mitja baixada la neu ja és força transformada i a alguns ens produeix alguna clavada amb pirueta inclosa. De totes maneres, arribem a la central elèctrica amb molt bon gust de boca i esquiem fins al darrer metre de neu disponible, com ens ha ensenyat el mestre Bernat, i li donem les gràcies per haver pensat en aquesta excursió: ell és una d’aquestes persones que converteixen en or tota esquiada on acudeixen (hauries de venir més!).

Aquest any ha nevat fort però en escasses ocasions, i seguit de calorades, el que ha provocat fortes allaus. Al gener i febrer no ha caigut ni una volva, reduint la base de neu pràcticament a zero sobretot a les cares sud. I a l’abril ha nevat una mica però tan sols a cotes altes ja... L’escalfament global és ben present, i cada any costa més trobar bona neu…