VACANCES 

El nostre local social romandrà tancat del 5 al 30 d’agost. 

Desitgem a tots els socis unes vacances ben aprofitades. 

Recordeu d’explicar-les enviant escrits i fotos pel butlletí i la web.

Diumenge 24 de Febrer, per fi ja tenim aquí la segona sortida de la temporada de la secció d’esquí de muntanya, amb moltes ganes i amb la motxilla a punt ens trobem amb els companys a la benzinera de Puigcerdà, un total de 4 integrants formem la expedició, el Miquel Peinado, en Jordi Segalés, el Miquel Insausti i un servidor, (Jordi Villena). Ni fet exprés, dos Miquels i dos Jordis. Després de recol·locar-nos tots en un vehicle, per optimitzar recursos i també sigui dit per no afavorir el canvi climàtic smile, anem cap a El Pas de la Casa amb la intenció de fer un cim senzillet sense massa complicació com és el Pedrons, i amb el dubte de saber com estarà la neu, perquè  pel que anem veient pel paisatge des del cotxe, és una mica escassa per les dates en les que ens trobem.

Arribem al punt de sortida, i després de fer alguna maniobra per a l’ aparcament, i fetes les comprovacions de material i elements de seguretat del tot imprescindibles, com ara l’Arva, Pala i demés, iniciem l ascensió, xino-xano, 10.15h hora “DOMINGUERA”. Com un ramat d´ovelles ben avingudes anem fent via cap al cim, hi ha moltes traces, i  no us enganyarem, era l’excusa perfecte per anat fent parades per descansar. “Ara per a on tirem, per la dreta o per l´esquerra, pel dret, pel dret deia en Jordi Segalés”.

Ja de mica en mica anem veient el cim, i podem veure un rosari de peregrins que com nosaltres volen conquerir la muntanya.  La gana de mica en mica s´apodera de nosaltres i ens fa dubtar si parar a fer un mos. Arribem a un punt una mica delicat, una pala  gelada que passem amb alguna dificultat. Ja som al tram  final, i ens trobem en una zona on toca treure's els esquís, i a partir d’aquí hem de seguir a peu. En aquest punt ens trobem amb altres alpinistes que pugen i baixen del cim. Una pujada amb una escala de neu ven marcada ens fa arribar a dalt del Pedrons, no sense sortejar abans alguns rocs de difícil pas amb les botes d´esqui. Però per fi,  hem  FET EL CIM. Un altre al sac, és una sensació que tot  muntanyenc coneix, recompensa després del sacrifici. Ara ve el millor del dia, la ingesta de calories i la baixada. Fotos de rigor i “ Merda” ens hem deixat la senyera.

Amb il·lusió i amb una certa incertesa de l ‘estat de la neu, iniciem el descens, i després de la primera parada veiem que no està tan malament com pensàvem, gaudirem força, ens polim la pala gelada d’ abans com si res i anem fent via cadascun amb el seu estil més o menys depurat. Arribem a la part final tot fent cas de les cames que ja ens van dient que en tenen prou. Arribem al cotxe i comentem la jugada, ha estat un gran dia amb molta calor, on la neu ha aguantat i ens ho em passat de meravella, tot i que això no és difícil amb una bona companyia i una muntanya per pujar.

Jordi Villena

Altres