Comencem l’excursió amb molta il·lusió i moltes ganes. Pugem a l’autocar, primer els de l’Agrupa i després els de Fabra i Puig. Després anem a esmorzar.
Explicar les diferents vivències en les quals la gent de l’Agrupa es troba no seria l’objectiu d’aquesta ressenya, si bé cal destacar la bona convivència entre tots, cosa molt important. A aquest fet cal afegir la bona forma de tothom i l’esperit de col·laboració..
El autocar ens deixa al Santuari de la Mare de Deu dels Arcs, fundat al segle X i fins als terratrèmols del segle XV va ser la parròquia de Santa Pau ; Els terratrèmols van deixar molt malmès l’edifici i la posterior reconstrucció va fer variar molt la seva estructura ; l’actual edifici data del 1652 . La tradició popular parla de que un bou i una pastora del mas Plandevall van trobar la imatge en una cova plena de bardissam, cavitat que tenia la forma d’uns arcs, d’aquí ve el nom
Comencem a caminar cap a les 9:30 (460m) en direcció Sud. El dia és tèrbol i el clima complicat, però sortim decidits i pensem que durant la major part de l’excursió no plourà . Llavors no sabíem que no ens plouria en tota l’excursió. Entre la coca cola que havia pres al bar i el debat inicial d’en Lluís el taxista respecte d’Uber i Cabifay em sento viu.
Anem remuntant en pujada suau, passem a prop del pont i Sot de la Salgueda (610mts). A partir d’aquest punt el camí s’enfila en fort pendent pel marge esquerre del torrent, entremig d’una frondosa fageda, ens enfilem al collet on hi ha el pedró-oratori de Finestres, dedicat a Sant Antoni . El pas és bo, el ritme també i no plou, cosa molt important. Per camí planer arribem al santuari de Finistres (877m). Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria. Edifici original romànic d’una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes. S’hi veu una verge petita des d’un forat. Cal dir que, des d’allà, la vista és impressionant i, per tant, la gent fa fotos, s’hidrata, etc. En Pep Molinos ens avisa de la necessitat de mirar bé on posem els peus, no precipitar-nos i no passar-nos massa. Fa bé d’insistir en aquest punt: jo que he fet molta muntanya i sé que és important.
De l’esplanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell de Finestres (955m). Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428.
Ara no hi ha res. Ara bé jo en el meu interior penso que tots podrien ser com aquest, perquè amb els castells es sol justificar la cultura de la por i d’una defensa repressiva. Hi ha un debat sobre si menjar a dalt, però en Pep és més partidari de fer-ho més avall. Tanmateix insistim que, atès que el dia s’aguanta, gaudim més d’una talaia com aquesta sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès.
El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres.
Retornem a l’oratori on anem a l’esquerra seguint pel llom de l’esperó rocallós. Aquí els vocals ens obsequien amb un tastet de ratafia de la comarca. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell o Forat de l’Ovella (rètols indicadors, cruïlla de camins)
Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Aquest tram forma part de l’antic camí d’Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba.
Fort pendent per una clotada on domina la fageda fins atènyer la carena que resseguim fins al cim del Puigsallança (1026 m) , sostre de la Serra de Finestres i vèrtex geodèsic al fil d’un cingle altíssim sobre el Sot de la Salgueda. De tant arbrat que hi ha, no es gaudeix de visibilitat excepte vers el N i l’E. Si no fos pel dia ennuvolat El Pla de L’Estany i La Garrotxa serien nítids. Gaudim d’un petit pessebre de Nadal i del vèrtex geodèsic .
A la collada de més avall en un pla parem a dinar.
Anem bé de temps i els vocals creuen que evitarem la pluja. En excursions d’aquests tipus, de vegades te’n recordes de com has suat si ha fet una excessiva calor. Us diré una cosa: jo resisteixo més el fred que l’excessiva calor. Mengem i descansem. Després baixem. En Pep creu que a les quatre serem a baix. No s’equivoca. Ens avisa que hi ha una bona baixada i també un petit sifó.
Comencem el descens carenejant fins al Pla del Grau (867m). Prenem un corriol senyalitzat per una fita. Ben fressat descriu una bona marrada i baixa fent llaçades entre la fageda pel paratge anomenat de les Marrades després del qual ja pràcticament arribem a Santa Pau. En Cristian, el nostre conductor, que ens ha acompanyat en la sortida ha d’anar a buscar l’autocar al Santuari dels Arcs on l’hem deixat, així que s’avança a bon pas juntament amb dos voluntaris.
La resta del grup anem baixant a bon ritme, entrem al poble de Santa Pau i fem temps mentre esperem l’autocar; on assaborim begudes reconfortants i algú compra fesolets.
I després de tot... oi que podem estar tots contents de l’excursió que hem fet?
Josep M. Tello Aragay i Àngel Porras
