Em desperto a les 6h, ja noto aquella alegria especial que sempre he sentit els dies que vaig d'excursió.  És fosc però aviat clareja i constato que no plou, guaito al cel i el dia serà fantàstic. Estic contenta perquè tinc la sort d'anar d'excursió.

Les circumstàncies de la pandèmia i les mesures que hem de prendre, si som disciplinats, ens obliguen a fer canvis en els costums que teníem per assaborir la natura.  Tota la setmana plovent i les previsions meteorològiques han fet aconsellable el canvi de dissabte a diumenge. Un encert molt lloable pels organitzadors.

Ens trobem a les 8h a la parada del Metro: Mundet, som 19 en total, algú ens avisa que es retardarà una mica i sortim a les 8:20 h. Enfilem pel GR6 en direcció a Castell Fortí. Fa un dia esplèndid, estem pletòrics, el camí va pujant sense cap dificultat. Seguim caminant i aviat arribem a Castell Fortí, fortalesa militar construïda per defensar Barcelona durant la 1a guerra carlina (1833-1840), només queden en peu algunes restes dels murs externs i com que no es coneix amb certesa la seva història, cadascú va poder deixar fluir la seva imaginació.

Després de vist el que queda del castell, continuem  per un camí que s'enfila cap a Collserola, abans del Passeig de les Aigües ens trobem amb els nostres fills que també estan caminant, un motiu més d'alegria i emoció. Caminem junts fins al sostre d'aquesta excursió el Turó de Valldaura (421m) entre els municipis de Barcelona i Cerdanyola del Vallès on hi ha la torre de vigia i una esplanada. Aquí esmorzem i reposem una mica.

La natura verda que ens envolta està exuberant amb les pluges, cireres d'arboç, olors de romaní, timó i plantes medicinals. Arribem al Portell de Valldaura, port de muntanya de Cerdanyola del Vallès i seguim fins al Mirador que es troba a 349 m d'alçada sobre el nivell del mar, un lloc preciós, amb una bona panoràmica que ens permet veure el Pirineu. Per una banda veus Barcelona i per l'altra el Vallès.

Continuem fent camí i  tot seguit una altra alegria: ens creuem  amb el grup dels "Sempre Podem". Ha estat molt guai trobar-nos, alguns feia molt de temps que no ens veiem i hem pogut recordar bons moments passats, fer gestos d'estimació, tot observant les recomanacions pel Cóvid. Que bé, que bé!!! quan se sent la pau dins del cor.

Seguim cap el Forat del Vent, el Coll de la Ventosa i Torre Baró i contemplem unes vistes precioses de Barcelona. Abans d'acabar, en Domènec Palau, que sempre té coses per explicar, i sempre en gaudim, ens explica què es treu de la cotxinilla, un paràsit de les figueres de moro que trobem  pel camí, que n'estan plenes i semblen malaltes. Doncs ens explica que de la cotxinilla es fa el colorant dels pintallavis.

Així arribem al final de l'excursió i a la parada del Metro de Trinitat Nova. Un dia meravellós  i esplèndid en molt bona companyonia.

Gràcies, mil gràcies a tots, fins la propera!

Francina Torrent Isanta (29/11/21)