Aquesta sortida estava anunciada pel dissabte, però degut a les restriccions del virus maleït, l’avancem al dijous anterior.
El temps es presenta rúfol, humit, i amb possibilitats d’aigua, som 12 valents hi com que no ens volem quedar més temps sense gaudir de la natura, ens encastem gorra i mascareta, i cap a la muntanya que és el nostre destí.
Ens dirigim cap a la urbanització La Penyora (Castellcir), on deixem els cotxes i comencem l’excursió. Una forta baixada ens porta a la llera del Torrent de la Sauva Negra, un cop al riu tombem a l’esquerra per una pista forestal paral·lela al torrent, passat una tanca de ferro, ens endinsem a la fageda de la “Sauva Negra”( primer objectiu de la nostra sortida), un lloc humit, i molt especial, ens trobem a l’obaga de la serra del mateix nom, aquí podem gaudir del silenci i l’encant d’un bosc mixt, faigs, boixos, roures, pi roig, grèvols, força grèvols amb els seus fruits vermells, i altres especies (tot un espectacle vegetal), considerat un espai natural protegit que cal preservar.
Seguirem la pista uns 2 km fins trobar a mà dreta una fita que ens indica l’inici d’un corriol força perdedor en aquesta època de l’any, degut a la gran quantitat de fullaraca caiguda dels arbres, doncs ens trobem en plena tardor i ja se sap què és una fageda en aquest temps, procurem no separar el grup i cap amunt que la pujada és costeruda i el terra relliscós degut a la forta humitat.
Mitja hora més amunt ens porta a la Font de la Sauva negre. (font d’aigua sulfurosa). Aquí és d’obligada parada, per fer un traguet d’aigua de la font, per l’espectacle dels grèvols, per contemplar els enormes faigs, cal agrupar-nos de nou que ens hem distanciat a la pujada que cada ú a fet al seu pas, també cal dir que alguns hem de reprendre l’alè abans de seguir, el lloc és preciós i el recomano.
Seguirem pujant fins el coll de la Sauva Negra, seguim la carena, anem baixant cap el Castell de la Popa, en realitat el seu nom és Castellcir però se’l coneix pel mot de la Popa per la forma de vaixell de la roca en la qual està alçat.
És un castell romànic del S.X. un monument històric inscrit de Bé Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català. Amb la forma Castellcirvio, aquest castell apareix documentat el 1014 a la documentació de Sant Benet de Bages, tot i que anteriorment se sap de la seva existència, amb el nom de Castell de Tenes. Fins al primer terç el segle XX va estar habitat, es conservava íntegrament amb les modificacions pertinents al llarg dels segles. És en els anys 40 quan sembla haver estat abandonat, i actualment el seu estat de degradació és catastròfic fins a perdre totes les cobertes i pisos interiors, exceptuant la volta de mig punt de la torre principal i la volta (en molt mal estat) de la capella. La vegetació interior és abundant i gràcies al pas constant dels excursionistes manté accessible la major part de les zones.
Visitem el que queda del castell i la seva ermita dedicada a Sant Martí de la Roca. El dia ara és esplèndid, algun nuvolot i una mica de vent que ens despentina, però el lloc val la pena, aquí fem parada per dinar, ens entaulem i dinem de carmanyola, petem la xerrada i ens recreem admirant l’espectacle: el Montseny, Montserrat, Rasos de Peguera, els turons més propers del Moianès ... i a la llunyania el Pirineu nevat.
És hora de començar el retorn, ens dirigim cap a la Casona del Castell, que està en restauració i novament baixem al torrent, ens espera la remuntada des del torrent fins a la urbanització pel mateix camí que hem baixat a primera hora.
Venim amb l’anima renovada i el cos relaxat, la pujada encara que forta l’afrontem con si res, ja som als “autos” i cap a casa, el retorn a la realitat del confinament, o del que toqui, que el virus l’hem de guanyar.
Domènec Palau (10/12/2021)
