El darrer dissabte de febrer, ben d’hora, ens trobem davant de l’Agrupa 14 malaltes i malalts de senderisme. Sota la coordinació de la Rosa Maria, ens distribuïm en tres vehicles, i enfilem cap a Santa Creu d’Olorda.
A l’arribada, veiem que pràcticament estem sols, cosa que s’agraeix, ja que amb les mesures de confinament comarcal imposades per la pandèmia, Collserola s’ha convertit en un formiguer. Esmorzem, i després de la foto de grup davant de l’església romànica, comencem la baixada. Sí, la baixada. Aquesta serà una excursió tipus “espeleo”, ja que primer es baixa i després es puja. També està bé variar de tant en tant !
Anem tirant per la pista, en grupets de 4 o 5, per allò del “bitxo”, i arribem a Sant Bartomeu de la Quadra. Comentem que en tot el camí a penes hem trobat ningú. Aquest tros del camí ens fa gaudir d’unes boniques vistes, especialment les del propi Sant Bartomeu, i el Papiol, amb el seu castell al fons. Visitem l’església, i continuem, ja per un corriol, fins arribar al salt d’aigua de la Rierada, el punt més baix de l’excursió. Aquí sí que trobem força humanitat, ja que pel costat de Molins de Rei, és un lloc de molt fàcil accés.
Més fotos, i comencem la remuntada, seguint sempre el marge dret de la riera. Aquesta riera és l’únic curs d’aigua de Collserola que es manté actiu al llarg de tot l’any. Des d’aquest punt, fins a Santa Creu d’Olorda, l’itinerari transcorre per dins d’un bosc, que res té a envejar als que podríem trobar per la Garrotxa. Arribem a les Cases de Can Castellví i seguim un tros de carretera, fins a la sortida del poble on, en un revolt tancat a l’esquerra, agafem el camí a La Sibèria. Tranquil·la urbanització on, a jutjar pel nom, a l’hivern hi deu fer un fred que pela.
A la sortida de la urbanització, i just abans d’un pont, agafem un altre corriol, seguint també el marge dret de la riera, que ens portarà als voltants de Can Bosquets. Després de travessar alguns cops la riera, i veure el Roure del Torrent de Santa Creu d’Olorda (catalogat com arbre singular de Collserola nº 180), el bosc s’obre de cop i ens deixa astorats de veure un preciós prat, plagat de flors de diversos tipus i colors. Decidim que és el lloc idoni per dinar i procedim a menjar. Aquest prat es troba just per sota de Can Bosquets, i està bastant concorregut, però com que és força gran, els diferents grups es poden espaiar bé.
Un cop alimentats, agafem el trencall que ens portarà fins a la carena que acaba pels voltants de Can Mallol, a prop de la carretera de Santa Creu d’Olorda. Un cop a dalt, seguim la carretera per un corriol que hi va paral·lel, i que acaba al punt d’inici de l’excursió. Altre cop a Santa Creu d’Olorda, tornem a prendre possessió dels bancs d’obra on hem esmorzat i ataquem una Caja Roja de bombons i una ampolla de mistela, que gentilment ens ha ofert la Maria Jesús.
En resum, una excursió amb molt bona companyia, on les expectatives han quedat gratament superades per uns paratges de gran bellesa, especialment a la pujada per la riera i el prat on hem dinat. I fins la propera !!!!
Jordi Secall (27/02/2021)
