RECULL D’IMPRESSIONS : SORTIDA DE SENDERISME (3 DE MARÇ DE 2018)

Es una barreja de cultura, aventura i esport...Van ser les paraules que vaig frasejar, tot just sortir de Barcelona, per comentar l’activitat de muntanya prevista per avui.

Hem finalitzat l’excursió a la Punta de les Airasses i tan sols sento elogis, comentaris.. Com...: És un lloc poc conegut, m’ha agradat molt.... ,m’ha encanta’t ....un lloc magnífic...impressionant.... recomanable.....no m’ho puc creure , he vist Mallorca....la propera que organitzis ha de ser per aquests entorns...etc.

Tots els comentaris són molt reconfortants, sobre tot quan t’esforces perquè els assistents a les sortides, tan ben programades per la Secció de Muntanya, passin un dia de muntanya interessant i que la pel·lícula de l’excursió els quedi retinguda en el temps.

La veritat és que era pessimista en quant a participació . Una setmana abans tan sols omplia a mitges dos cotxes particulars tot mirant la llista de la gent apuntada en el taulell del A.E.C. Fins i tot algú em va dir que com jo no era actiu en les sortides de senderisme, pel fet d’estar  “avariat”, feia que els soci fos rebec per assistir-hi. Però de sobta, l’últim dijous, tot va canviar i per fi vàrem sortir per la Diagonal de Barcelona amb un autocar petit (semblant a una “furgona” dels Mossos) on ens vam enquibir quinze senderistes amb esperit valent, malgrat les nevades dels últims dies i que  les prediccions  ens informaren del seu retrocés.

Esmorzar al poble de L’Aleixar va ser com molt mogut. El bar previst era tancat. L’esperit de companyonia i amb bon rotllo per part de tots va fer que en el bar de les piscines   ens acollis el Sr. Pere  que amb la seva característica personalitat  i parsimònia fos motiu d’una agradable  estada amb coques a dojo que la Francina i en Josep ens van obsequiar. 

Enfilem els últims revolts de la carretera fins el punt senyalitzat per “desembarcar” i prendre el Camí dels Cingles. Seguim en direcció a la font del Roure que raja dins la petita bassa. El dia és clar i el vent fort. La intensitat del vent fa que la sensació de fred ens il·lumini el rostre. Anem un darrere l’altre  amb pas ferm i decidit per superar el Grau dels Patacons. Superem els variats passos molt aeris,  però  ben assegurats, i que amb l’ajut d’alguns passamans de cable ens fa possible vèncer  el vent que persisteix  en desestabilitzar-nos en la progressió.  Som dalt de la cinglera i fem un petit recés per re- agrupar-nos. Davallem a cercar la Cova dels Patacons. Interessant llogaret on la història té moltes coses que explicar i que una placa  en la seves parets fa el resum del que va ser en dies no massa llunyans. La placa ens parla així : “Aquesta cova va servir de refugi als germans Joan, David i Miquel Pàmies “els Patacons”. En resistència a la repressió rebuda  durant la guerra civil l’any 1939”. En memòria als nostres avis Pàmies Patacons.   “De vegades l’home més pobre deixa als seus fills l’herència més rica “ Us ho agraïm.

Desprès de la foto de grup i de gaudir de magnifiques vistes , desfem el camí de retorn al cim de la cinglera amb peu atent i segur per superar els passos delicats arran dels estimballs. Ja hem fet el primer terç de l’excursió. Ara el camí fins a La Mussara i la Punta de les Airasses és més còmode. Primer un descens amb camí ample i després per un sender més estret i a voltes entollat i molt enfangat, ens portarà al Maset de les Tosques i al Còdol Gros. Val a dir que la pèrdua important de desnivell en aquest tram fa dubtar de la fiabilitat del “guia” per part d’algun caminant. Els dubtes es fonen i comencem el tercer terç de la sortida. La pujada suau però constant que superem ens ve recompensada i  ens reconforta gràcies al paisatge que no deixa de perseguir-nos en el recorregut  i que ens il·lumina. Dirigim la vista mil vegades cap a l’horitzó. Un altra etapa superada. Estem al nou refugi de La Mussara.  Curt descans per refer-nos. L’últim esforç ens porta a l’antic poble de La Mussara i la seva església de Sant Salvador, que ens rep amablement, perquè gaudim de la seva característica imatge.  Ara sí que enfilem l’últim tram de l’excursió. L’aire fort, sa i transparent ens empeny fins el cim. La Punta de les Airasses  ens regala  visions extremes fins més enllà del infinit. Al fons la costa i diversos pobles del Baix Camp. Més enllà,  el mar, es veu la franja de terra del Delta del Ebre, La Mola del Coll de Jou, la Serra de Cardó i albirem  Mallorca. Impressionant !!! . Ens arrepleguem a la vora de les parets mig derruïdes dels antic refugi de La Mussara. Murs que resten vigilants dia darrera dia el pas del temps en el cim de Les Airasses. En aquest entorn ens fem una abraçada simbòlica de germanor en forma de fotografia per immortalitzar aquesta jornada.

El xofer del petit bus ens recull al lloc previst. Retornem contents comentant-nos sensacions íntimes viscudes avui. Estem entaulats al restaurant El Garrigó de la Natàlia  a Les Borges del Camp on les viandes, i també el vi, culminen aquest dia ple de vivències autèntiques i reals d’una colla de socis de la Agrupació Excursionista Catalunya, on avui la amistat ens ha traspuat a dojo.

Rosa Mª - Josep - Francina – Mª Antònia – Miquel – Maria – Lluis – Carme – Mercè – Pilar – Joan – Lucía – Pep – Margarita.  Gràcies per la vostra companyia.  

Fins la propera !!! 

L’única forma d’aconseguir l’impossible es creure que és possible.

Albert Sambola (Abril 2018)