Dia d’hivern primaveral, com triat a la carta. Ideal per fer l’excursió al monestir de Sant Pere de Casserres. Som un grup de 22 persones comandades pel Miquel i el Domènec que ho tenen tot previst.

El minibús ens deixa al parador de Vic-Sau. La primera vista del pantà de Sau és emboirada. Agafem un sender que ens portarà al monestir, durant tot el trajecte tenim a la dreta el riu Ter i a l’esquerra la «carreterona»  que mena al monestir.

Caldrà caminar tres o quatre quilòmetres. Ens ho agafem amb calma, aquí fem una foto, allà una aturada per gaudir de les vistes del pantà, més enllà escoltem una explicació i no falten les converses amb un i altre. Cap al final del camí veiem el monestir, situat en un lloc privilegiat, penjat dalt del cingle i envoltat pel riu Ter.

Arribem al monestir benedictí de Sant Pere de Casserres, del segle XI. Aquí, ens espera una persona que el coneix bé i que se’ns ha ofert per fer-nos de guia.

Fem la visita. Comencem per la cambra de l’abat i una darrere de l’altra anem visitant totes les cambres: el celler, el dormitori, la cuina i el refectori. La sala capitular. Ens aturem al claustre i acabem a l’església, que ens impressiona per la seva grandària. Cada espai va acompanyat de les explicacions, sempre interessants, del nostre guia ocasional. També tenim ocasió de veure un vídeo que ens aporta més informació.

Fem la foto de grup, com marca la tradició. I amb totes les altres fotos que el nostre company Joan Guiu capta amb la càmera, tindrem un recull d’imatges per recordar aquest indret.

Agafem el mateix camí en direcció inversa i anem cap al parador on ens espera l’autocar. Aquesta vegada caminem amb ritme àgil, sense badar gaire, potser perquè la gana ens fa avançar amb més decisió.

Ens esperen per dinar a Tavèrnoles. Fem un bon àpat amb productes del territori: embotit, peus de porc, carxofes... I un cop acabat no us penséssiu que fem la becaina.

A proposta dels organitzadors ens acostem a l’ermita de Sant Feliuet de Savassona i al pla. El pla de Savassona és un lloc no prou conegut i que ens sorprèn per l’interès arqueològic, és ple de roques de gres molt grosses que tenen gravats símbols diversos, com ara creus. Destaquem la pedra de l’home on hi ha gravada una figura humana molt ben definida.

A l’excursió d’avui no li han faltat ingredients per convertir-la en reeixida: excursionisme, cultura històrica i arquitectònica, gastronomia i bona companyia.

I ara sí que és el moment d’agafar l’autocar i fer el camí de tornada.

23/02/2019    Conxita Güell