Aquest juliol he estat una setmaneta en bici, fent la "Pirinexus". Arribat a casa, el Pep Molinos em proposa d’anar al campament de la SIJ a donar suport als “monis”, com fan cada any. És l’últim que tinc al cap, la llista de coses per fer a casa és llarga, però són coses que puc fer en un altre moment. Així que, amb contradiccions, perquè veuré “abans d’hora” la meva filla Mireia, li dic que sí. Amb furgoneta, o furgonetassa, ben acompanyat, i amb plans de fer una caminadeta per decidir, el Pep em passa a recollir el dia següent i fem uns quants quilòmetres: Llavorsí, Vall Ferrera, Tírvia... sempre són benvinguts, i més aquest any (i en portem dos) sense “Ribalera”.

Esplanada de Besan, un marc maquíssim, tendes, arbres, cordes amb roba estesa, riuet, cavalls... són les 4 de la tarda, acaben de sopar (avui és dia del revés, al vespre esmorzaran), saludem, hola per aquí, hola per allà. Entorn màgic, esperem una estona i ens reunim amb aquesta colla de joves entusiasmats que dediquen uns dies de les seves vacances a fer de monis al campament de la SIJ. Em sembla meravellós. Acabo d’estar en un entorn de platja, observant nois i noies de 19-20 anys, dormint durant el dia, fent platja al migdia, dormint a la tarda... i en canvi AQUESTS joves aquí amb els nostres fills.

Recordo el lema d’aquest any de l’escola on treballo, “AGRAÏMENT”. I per què recordo coses de la feina en aquest moment? Doncs perquè vull, necessito i cal reconèixer el que fan aquests nois i noies monis, cal donar-los suport, però sobretot cal donar-los les GRÀCIES. Paraula que fem servir poc tenint en compte les oportunitats que se’ns presenten cada dia per fer-la servir.

Em surt la vena de mestre, sempre buscant nous mètodes pedagògics pels temps que corren. Doncs bé, què més pedagògic que aquesta esplanada deixant estones lliures perquè es “busquin la vida”:  s’ajunten en petits cercles, es troben, es parlen, s’escolten, juguen, es miren, juguen, dibuixen, es “perden”, es pentinen. No necessiten res més. I fins i tot s’avorreixen (que no ho fan, però si ho fan, benvinguda sigui aquesta sensació “mal vista” socialment).

Sí, gràcies, moltes gràcies a tots vosaltres, monitors i monitores, per mostrar als nostres fills i filles que hi ha altres coses a fer, altres maneres de passar-s’ho bé.  

Aquí, i un cop més, trobo sentit al lema de l’escola, “agraïment”, i hi afegeixo reconeixement i el que em deia el Pep Molinos: anem a donar-los suport. Em ve al cap afegir a les ja tan familiars paraules de running, cycling, trekking, etc. unes de noves que tampoc és que m’agradin de dir, però tant m’agraden de practicar: fer graciing, reconeixing, suporting, i tant de bo que, encara que sigui amb aquests noms “importats”, les puguem practicar més sovint en el dia a dia.

Tot el que he dit dels monitors i monitores ho aplico també a l’AEC per fer possible i donar-nos aquest tresor que és el campament de la SIJ per als nostres fills.

Miquel Insausti (17-31/07/2021)

.

Altres