Passejada matinal del dia 28 de gener de 2021 pels jardins de Pedralbes i de La Maternitat amb l'Anna Tomàs  i en Domènec Palau.

Amb el grup de senderisme quedem de trobar-nos a les 9,45h a la parada de metro L3 de la Zona Universitària, banda muntanya. Fa un dia preciós, de temperatura primaveral, un cel clar, gens de vent.., tot plegat que comencem a caminar amb força i entusiasme.  Per tal de complir amb la normativa del Còvid fem dos grups de 6 persones conduïts pels dos  vocals.

Comencem a caminar Diagonal avall fins que trobem les escultures de Lleida i Tarragona, abans del Palau Reial de Pedralbes, parem en dos llocs ben separats per rebre les explicacions de l'Anna i el Domènec. A la de Lleida hi veiem cinc figures femenines amb motius dels fruits de la terra, és un retrat d'una escena de camp i a la de Tarragona amb motius del mar i també 5 figures femenines. Seguim caminant, tot conversant,  admirant i recreant-nos amb les escultures que anem trobant (la Femenina, la Mediterrània...)  fins a l'entrada principal dels jardins del Palau de Pedralbes.

Ens trobem amb un estany i un jardí tipus anglès, és a dir, que respecta i aprofita l'estat natural del terreny amb les seves ondulacions, pujades i baixades i que conserva els arbres naturals de la zona, encara que també se n'hi poden afegir d'estranys. Els tarongers podats amb forma de cilindres arrodonits ens donen la benvinguda. Anem seguint cap amunt, respirant profundament per captar la bellesa del lloc, plantes i arbres  diversos, flors.... fins que arribem a la part posterior  de l'edifici del palau on hi trobem un grup que fa activitat física (Zuma).

Ens dirigim cap a la Font d'Hèrcules, obra d'en Gaudí, i veiem un cap de drac de ferro que escup aigua sobre una pica que du frontalment gravat l'escut de les quatre barres, la font va restar oculta en mig d'un bosquet de bambú, planta molt invasiva, fins que el 1983 es va localitzar i restaurar. Prop d'aquí hi ha una escultura, que és un nu de dona, que te els peus posats sobre una boscúria de cintes verdes, que quan floreixin, pel mes de maig ho fan, sortiran unes flors/ lliris preciosos de color vermell o carbassa, us podeu imaginar la bellesa?

Seguim cap a la caseta de jocs que van dissenyar els arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue que està bastant malmesa i continuem el camí cap a la sortida. A la cantonada de l'Av. de Pedralbes trobem la porta d'entrada als Pavellons, anomenada de les Hespèrides (el drac que controla), una obra de Gaudí meravellosa. La reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de cristall, recorda la posició de les estrelles de la constel.lació de la serp, damunt del drac hi ha un taronger d'antimoni, al·lusiu també a les Hespèrides, les cadenes i molts i molts detalls més.

Continuem caminant, travessem la Diagonal i cap al recinte de La Maternitat  i el primer edifici que trobem és el que actualment es va servir com a maternitat, els altres  tenen funcions diverses de la Diputació i de la Universitat de Barcelona. Els jardins són també de tipus anglès o jardí de paisatge. Passem per les cuines i menjador de la Maternitat que actualment no es fan servir, contemplem les escultures de la Mare de Déu embarassada, la de la maternitat i no deixem de veure tres magnòlies excepcionals, una d'elles la més gran de Barcelona, amb més de 12m d'alçària i una amplada que supera el 15m.

Ens acomiadem dels que surten per aquesta part més meridional i els altres anem cap  amunt, a la Diagonal per refer el camí que hem seguit  al matí fins a la Zona Universitària. El Josep i jo tenim la sort de poder agafar un bus que ens porta fins l'hospital de  Sant Joan de Déu, límit amb Esplugues, i allí trobem el cotxe per anar a casa.

Ha estat un matí fantàstic, hem quedat com a nous, nous d'esperit sobretot, i des d'aquí donem les gràcies, en nom de tot el grup, a l'Anna i al Domènec, i també a la Junta de l'Agrupa, per la  idea genial de preparar sortides com aquestes que ens permeten estar a l'aire lliure i complir la normativa vigent. El confinament municipal ens ha dut a veure'ns poc, a viure encaixonats i cada vegada més reclosos. Gràcies, mil gràcies i endavant, que l'Agrupa no s'acabi mai.

Francina Torrent Isanta