Passada la festa dels Reis, diumenge dia 7 pugem cap a San Nicolás de Bujaruelo, on deixem el cotxe. Prenem el camí del Port de Bujaruelo, pràcticament net de neu fins a les darreres pales. L’inconvenient és que la manca de neu deixa al descobert grans llenques de glaç que solen aprofitar la depressió que fa el camí per envair-lo sense miraments, fet que ens obliga a anar fent marrada contínuament.

Campament a la base de la cara nord del Talhon
Un cop al port, el paisatge canvia completament. Entrem a l’hivern, que per altra banda és l’estació de l’any en què ens trobem, encara que sembli mentida a la major part dels Pirineus. Seguim una estona el camí que duu al refugi de Serradets, fins a una plana a la falda de la impressionant cara nord del Talhon, on plantem la tenda. El vent és irregular però va de ben poc que no ens engega la tenda al fons del circ de Gavarnia.

Accés al Circ de Gabietous
Durant la nit no ha parat de ventar, borrufar i nevar feblement, i quan deixem la tenda després de l’esmorzar, la tònica segueix igual. A estones podem veure el Talhon, si bé la major part del temps està tapat. Decidim seguir amb el que teníem previst i enfilem la curta canal que dóna accés al circ de Gabietous. Hi trobem un parell de ressalts de gel d’uns 45º que ens fan d’escalfament. Com era d’esperar, ni tan sols veiem els sèracs de què parla la guia d’en Moussel.

Cara Oest del Talhon
Han desaparegut del tot. Un cop a l’olla de Gabietous, ens situem a la base del corredor de l’esquerra. Dediquem cinc minuts a admirar la cordada que puja els llargs inferiors de glaç quasi vertical del corredor central de la cara oest. El primer llarg del nostre corredor supera dos ressalts de glaç en molt bon estat d’uns 55º-60º d’inclinació com a molt. La reunió està equipada amb dos pitons entre dos ressalts de glaç que superen una graonada de roca. Un cop allí, en Ramon opta pel ressalt de l’esquerra, més estret i dret que el de la dreta. Deu vorejar els 75º. Superat el ressalt, s’arriba a un camp de neu d’uns 45º. La llargada de les cordes no permeten muntar la reunió a un petit esperó que divideix el corredor en dos i cal assegurar clavant piolets i una estaca a la neu. Continuem per l’esquerra d’aquest primer esperó en ensamble parant més atenció quan en Santi, que va al davant, supera algun ressalt de glaç.

Base del corredor de l'esquerra
A la part alta, segons la ressenya de Francis Moussel, es pot optar per sortir per la dreta o bé per l’esquerra d’un marcat contrafort. Nosaltres seguim per l’esquerra. A un centenar curt de metres de la sortida trobem un parell de ressalts (inclinació màxima de 65º). Munto una reunió just abans i els supero una mica a l’esquerra del fons del corredor, cercant el pas per un terreny esquitxat de roques. La darrera reunió la fem sota una balma molt marcada que com aquell qui diu es troba sota la vertical del cim. La darrera tirada, altra vegada en ensamble, és especialment agraïda perquè ens porta directament al cim del Talhon.

Primer llarg del corredor de l'esquerra
La menor quantitat de neu respecte una temporada normal ha fet que les condicions generals del corredor siguin bones, si bé probablement els ressalts de glaç són una mica més llargs i inclinats que habitualment. Amb les quatre hores que portem al corredor, el temps no ha millorat gens, ans al contrari. Hi ha hagut moments en què baixava una bona quantitat de neu pel fons de la canal i ens queia al damunt quan estàvem parats a les reunions.

Segon llarg del corredor de l'esquerra, per un ressalt alternatiu a la via normal
La boira impedeix veure el fons del circ i el Gabietous, que ens haurien de permetre orientar-nos de cara a la baixada, ja que és la primera vegada que fem el cim cadascú dels tres. Llegim a la ressenya que cal seguir l’aresta SW fins a trobar una rampa de neu que mena al coll que hi ha entre el Talhon i el Gabietous.

Reunió sobre el segon llarg
No trobem aquest pas (tot té aspecte d’acabar en un corredor com el que hem pujat o pitjor) i continuem per l’aresta fins que trobem un pas per un seguit de pales i petites canals, que ens porten a prop del coll que hi ha al peu del Pico Blanco. Una clariana en la boira ens permet orientar-nos i replantejar el camí de tornada: caldrà resseguir les parets de sota l’aresta per on hem baixat fins al coll de Gabietous i d’allí, reprendre el descens descrit a la ressenya. L’accés al coll és un flanqueig sense massa complicació, si bé cal parar compte pel desnivell que anem guanyant i pels canvis continus en la qualitat i duresa de la neu. Un cop al coll resseguim un penya-segat paral•lel a l’aresta per la seva base fins a trobar les traces del descens que ve de la rampa que no hem sabut trobar.

Ressalts en mixte del penúltim llarg

Camí de retorn flanquejant sota la paret oest
Continua el flanqueig, perquè la baixada directa al fons de la vall està impedida per una altra barra rocosa, a l’extrem de la qual hi ha el pas, on s’ha format un ressalt de glaç d’uns 45º que desgrimpem. A partir d’aquí ja tornem a ser al punt d’inici del corredor i només ens cal desfer el camí ja conegut, si bé la proximitat de la nit fa que hàgim de passar una segona nit a la tenda, i a sopar el (poc) que ha sobrat del dia abans.

(350 m, D)
Ramon Sallent, Santi Pocino i Cesc Grau
8 de gener de 2007

Desgrimpada d'un ressalt de glaç al camí de baixada

Altres