La primera sortida del grup d’aquest any tindria lloc a la comarca del Priorat, al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El recorregut seria de 6,75 Kms. i un desnivell de +90 -400 m. Horari aprox. 3 h. 

Vam sortir de l’Agrupa en autocar, érem un grup de 30 socis. De bon començament ens vam trobar amb el problema de que el portamaletes no s’obria, estava espatllat, i vam haver de carregar amb les motxilles a dins l’autocar. El desplaçament era llarg, així que ens vam aturar a un Restaurant de mig camí a esmorzar. En acabat, ens vam endinsar al bell mig del Priorat fins arribar a La Figuera, un poble situat  a 575 metres d’altitud, sobresortint del seu entorn de terres conreades de vinyes i oliveres disposats en  treballats bancals, degut a la formació irregular del terreny.

En un inici, vam pujar al Guixar, el punt més alt de la serra de Llangossets, des d’on vam poder contemplar unes vistes espectaculars del Montsant, la Mola de Colldejou, Serra i Llaberia i al fons de tot el massís dels Ports amb el Caro. Després vam anar seguint per uns camins força amples i planers, envoltats de vinyes i oliveres, fins a trobar el trencall per fer la baixada pel camí dels Rogerals, una ruta pedregosa que ens va sorprendre per la quantitat de formacions rocoses espectaculars. Sobretot una que recordava la cara d’un home amb un nas prominent i una boina.

Vam anar baixant entusiasmats amb les vistes, fins arribar al poble de Lloar.  Allà ens va recollir l’autocar per portar-nos a la Cooperativa de Cabacés, on dinaríem.

En arribar, primer vam passar per una botiga agroalimentària, on ens vam avituallar de productes elaborats per la cooperativa, oli, vi, melmelades, fruits secs i d’altres. Sobre les 2 h. vam anar al Bar de la Cooperativa, on vam poder dinar amb el que portàvem de casa i allà ens van proporcionar les begudes i el cafè. El lloc era ampli i hi vam estar molt bé. De postres, la Lucia, la generosa guanyadora de la Panera de Nadal, ens va obsequiar amb torrons per a tots.

Sobre les 3 h. vam fer una visita a la Cooperativa i al seu Molí d’oli, on s’elabora un dels més prestigiosos olis denominació “Siurana” de la Baronia de Cabacés. Ens va fer de guia un company de mili del nostre Pep Molinos, un entusiasta del tema que a més de mostrar-nos totes les instal·lacions, ens va donar una lliçó magistral sobre el tema, responent a tots els dubtes que se li anaven plantejant. Ens va explicar des que els pagesos els porten les olives i tot el procés que han de passar fins a convertir-se en un oli excepcional. Ens va explicar la diferència entre els diferents tipus d’olis que es comercialitzen i les seves propietats. Per acabar, ens va oferir fer un tast per comprovar-ne les seves aromes i els seus sabors.

En vam sortir tots molt i molt satisfets. A les acaballes, en Pep ens va proposar fer un sorteig d’un lot que havia adquirit en nom de l’Agrupa, de dos ampolles d’oli verge extra i ecològic i una ampolla de vi. El sorteig es va fer per l’ordre d’inscripció i, casualment, em va tocar a mi. Va ser una fantàstica cloenda, sobretot per mi. Vam marxar una mica més savis i ho vam agrair molt sincerament.

Serien a prop de les 5 h. que tiràvem avall. Encara hi havia claror, i vam poder gaudir d’un paisatge fantàstic. La llàstima va ser la calor que vam haver de patir durant el viatge. El xofer de l’autocar, va explicar que havia de dur la calefacció posada per tal de que no se li entelessin el vidres i vam arribar a Barcelona, amb moltes ganes de sortir a prendre l’aire, això sí, molt satisfets de l‘experiència viscuda.

Anna Maria Viola (11/01/2024)

Resum de les explicacions que ens van donar a la Cooperativa Agrícola de Cabacés

Contràriament al que es podria suposar, aquest poble del Priorat, amb 304 ànimes, va prendre l'opció de dedicar la major part del terme municipal al conreu de l'olivera. La cooperativa que vàrem visitar té més de noranta anys des de la inauguració.

Val a dir també que l'olivera, com a arbre de fulla perenne, és plantada a les parts més elevades i les serralades com a protecció del Fred i sobretot de la boira.

A les fondalades i les valls hi hem vist vinyes que ja han perdut els pàmpols i que poden per tant, tolerar millor el fred i les boirades de l'hivern.

Antigament cada poble, per més petit que sigui, tenia el seu molí d'oli amb la metodologia i procés tradicional per xafar les olives i treure’n la pasta resultant:

Primer de tot es feia un triatge de les olives, separant-les dels branquillons i fulles que encara hi puguin quedar.

Les pedres de molí més o menys còniques per que no surti de la base circular i traccionades per diferents mitjans, des de mules a motors elèctrics, esclafaven les olives fent-ne una pasta.

Batut manual de la pasta resultant a mitja temperatura per a que les microgotes s'ajuntin formant cadenes més llargues

La pasta batuda s'escampava manualment sobre els esportins (altrament dits cofins) i s’anaven apilant l'un a sobre l'altre dins la premsa.

L'oli que en sortia queia a les piles de decantació i anava sobreeixint per la diferència de densitat de l'oli i l'aigua fins a la setena / vuitena pila on és tot oli.

Arran de l'escàndol de l'oli colza i amb l'entrada de normatives higiènic-sanitàries més estrictes de la Generalitat, el procés de collir les olives i de l’extracció va canviar totalment en els dos vessants productius: la recol·lecció de l'oliva (Punt 1) i el procés d’extracció de l'oli (Punt 2).

El Pagès, a partir d'aquell punt i molt a contracor, haurà de manipular la collita prescindint dels sacs de tota la vida, deixant d'ensacar per carregar-los al remolc. Un sac que porti molts viatges al molí s'ha embrutat i hi han fermentat restes d'olives de viatges anteriors… Ara cal portar les olives en palots de plàstic apilables o a granel al remolc que se li ha de fer neteja sovint. El remolc a més ha d'estar equipat amb una malla / reixa metàl·lica que faci de sedàs i així evitar que les fulles i petits branquillons de l'olivera arribin al molí.

El molí es va veure obligat a renovar tota la maquinària per a assolir les normatives sanitàries vigents i afrontar la despesa de muntar un molí nou. Despesa que alguns micro-pobles no van poder afrontar. Actualment el Pagès porta les olives al molí i descarrega la collita del dia al vespre-nit, se li fa el pesatge i en rep un rebut amb la traçabilitat de la càrrega: Quantitat en Kg., data i hora, finca (tros) de procedència i en paral·lel se li calcula el rendiment ( proporció d'oli i aigua). Aquest coeficient determinarà el preu que en cobrarà cada Pagès, se li paga l'oli i no l'aigua.

Val a dir que aquestes olives s'han de processar la mateixa nit fins al migdia de l'endemà per evitar fermentacions no desitjades que augmentarien l'acidesa i afectarien negativament les qualitats organolèptiques.

Les olives són transportades cap a la ventadora per separar fulles i branquillons, son rentades i passen a la caixa de martells.

Aquí son trinxades generant una pasta composta de la vulva, la pell, el pinyol i l'ametlla de l'oliva.

Aquesta pasta es bombejada cap a la batedora on té lloc el procés de molturació (https://olicatessen.com/la-paraula-del-mes-molturacio/) per formar cadenes més llargues de microgotes d'oli.

Per decantació millor que centrifugació (Dif. densitats)  es separa l'oli de l'aigua i de la resta de components.

Aquest oli ha de reposar un parell de dies abans d’envasar-lo.

L'oli s'oxida i es torna ranci si està molt de temps en contacte amb l'aire. Per això s'ha d’emmagatzemar en cubs estancs que s'omplen per aportació inversa, es a dir s'injecta des de la part inferior fent lliscar cap amunt la tapa cònica interior i que fa estanquitat mitjançant anella pneumàtica.

 Segons qualitat i propietats organolèptiques, els olis es classifiquen en diferents categories:

Oli Verge Extra: oli d'oliva sense cap defecte organolèptic i amb una acidesa màxima ≤ al 0,8% (Cabacés 0,2% i l'Olier 0,08%).

Oli Verge:  oli d'oliva amb petits defectes organolèptics i amb una acidesa màxima ≤ 2%

Oli d'oliva Llampant: oli d'oliva amb una acidesa > 2%. No es apte pel consum i s'ha de refinar amb mitjans químics.

Oli d'oliva refinat: oli d'oliva amb una acidesa ≤ 0,3%. Refinat amb mitjans químics: Sosa càustica i querosè.

Barrejant el primer i el segon se n'obté l'oli d'oliva comercial i apte pel consum que trobem als supers de marques generalistes i que te una acidesa ≤ 1%

Joan Guiu (11/01/2024)